Habitacions (des)habitades

Posted by Natxo On diumenge, de juny 06, 2010 3 petit(s) four(s)

Hoy ha sido el día que no quería que llegara. Hoy me he desmontado definitivamente la que, hasta jueves, será mi habitación. Ya tengo las maletas hechas. Sólo me queda fuera la ropa para los 4 días. He descolgado fotos, mapas, postales, billetes de tren, de avión, entradas a museos, óperas, partidos de hockey, marcapáginas de lugares brutales...Hoy lo he hecho todo a ritmo de Els Amics, de los Manel y de los Mishima. Sin parar en ningún momento. Hora y media intentando hacer como si tuviera el corazón de piedra, y como si no me afectara el tener que desmontar el que ha sido mi entorno. Hora y media de plegar ropa, clasificar por darle algo al vagabundo de los alrededores de mi casa, limpiar a fondo. Hora y media ante el armario con la mirada perdida. Ropa rota y sin ningún remedio, a la basura. Hora y media de tener que tocar con mis manos, todos lo recuerdos de un año. Hora y media de sonrisa, de recordar y de pensar en todo.


Y tras hora y media, no lo he podido evitar. He llorado.


--------

Hui ha sigut el dia que no volia que arribara. Hui m'he desmuntat definitivament la que, fins dijous, serà la meua habitació. Ja tinc les maletes fetes. Sols em queda fora la roba per als 4 dies. He despenjat fotos, mapes, postals, bitllets de tren, d'avió, entrades a museus, òperes, partits d'hoquei, marcapàgines de llocs brutals...Hui ho he fet tot a ritme dels Amics, dels Manel i dels Mishima. Sense parar en cap moment. Hora i mitja intentant fer com si tingués el cor de pedra, i com si no m'afectara el tenir que desmuntar el que ha sigut el meu entorn. Hora i mitja de plegar roba, classificar-ne per donar-li alguna cosa al rodamón dels voltants de ma casa, netejar a fons. Hora i mitja davant l'armari amb la mirada perduda. Roba trencada i sense cap remei, a la basura. Hora i mitja de tenir que tocar amb les meues mans, tots els records d'un any. Hora i mitja de somriure, de recordar i de pensar en tot.

I després d'hora i mitja, no ho he pogut evitar. He plorat.

Categories: ,

3 Response for the "Habitacions (des)habitades"

  1. Unknown says:

    boniqueeeeeeeet,

    ese momento tiene que se chungo... yo todavia no lo he vivido, pero en dos semanitas me tocará...

    ...y ahi la lagrimilla se me caerá a mí...

    un besito y un abrazo, que te lo daré en cuanto vengas a visitarme a Alcoy!!!

  2. maria says:

    oh!

    per ahí tenim que passar tots...jo no vull ni pensar el moment en que tanque la porta dels meus 10m2!

    ànims en els dies que et queden per davant. I pensa que el que té que vindre serà millor :)

    (ves pensant quin dia quedarem per fer-se la primera orxata de l'estiu)

  3. Natxo says:

    Mai m'han agradat les despedides, t'he de dir que a la meua família, tots són uns plorons (jo inclòs).

    La primera orxata de l'estiu la farem quan tu vulgues (aquestes són les cosetes que fan que el que vinga siga millor)

    :)