Epa! Ja fa solet i la ciutat agafa un altre tipus de vida! Els gelats ja no venen acompanyats de mànigues llargues. El sol no s'amaga darrere de cap núvol i el vent deixa pas a les lleugeres brises.

Per celebrar-ho, nosaltres anàrem ahir a dinar al mirador, amb creïlles, truites, sandvitxos, coca-coles i pistatxos. Per celebrar que la primavera ja està ací, ens pegàrem un banquet de "toma pan y moja".



En honor a la primavera!

:)

Finalment, hi haurà tournée!!

El matí caòtic del dimecres, valdrà la pena:

Del 21 al 28 d'abril, Natxo i Maria se'n van a Praga (i Vienna)


I aquesta setmana, vosaltres sis heu fet que siga una de les millors que he passat mai ací. Gràcies. Sobretot a tu, que ja et necessitava veure, i parlar, i riure i disfrutar com portem fent tota la vida. Gràcies.
:)

He vingut ja de Cracòvia. Diuen que és la Florència o la Barcelona de Polònia. I no van tan mal encaminats...Respectant les distàncies, tenen raó.
Com a bon "dito", tinc que dir que el menjar està molt bo. Molt però que molt bo. I que és tot abusivament barat. Abusivament perque, ho veus tot tan barat, que t'ho compres tot. :)
He vist Auschwitz i Birkenau...La paraula bonic no entra en cap dels dos llocs. Deixem-ho en que és interessant. Massa jueu-sionista i subjectiu, però interessant.
Recomane que es faça aquest viatge, encara que siguen tres dies. Sobretot a l'estiu, on no facen -9º i on la neu no ho tape tot.

(no tinc cap foto...bé! ni càmera!)

Ara ja toca estar a Verona, fins no sé quan.
La pregunta que em ronda pel cap és: Finalment hi haurà tournée?
I demà...Visita carcaixentina!
:)

Ja estem altra volta a diumenge. I els mesos van succeïnt-se. I açò poc a poc, va acostant-se al seu final. Març-Abril-Maig. A juny a casa. No sé amb quina idea de totes les que em passen ara pel cap em quedaria quan pense en el que em queda: Sols tres mesos? Encara tres mesos? No sé... Aquesta és la part subjectiva. Objectivament, són tres mesos. 90 dies.
I hui toca fi un d'ells. Un dia de dir adéu. Un dia que, ara que estic ja sol a la meua habitació, amb el llit per fer, un matalàs al terra, un paquet de galetes a la finestra, el llibre de les Cròniques de Pere III el Cerimoniós i una postal d'Estellés ha donat moltes accions-reaccions.
Gràcies per aquestos dies. Dies de no parar, de riure i somriure. Nits de no dormir. Vesprades de café; sopars de 40cm de pizza i una "Bella Napoli" amb mig litre de vi blanc, un macchiato i una camomilla. De discussions tant de dos mons econòmics, com de monuments europeus. De vent Bora a Trieste, de secrets a Bolonya, de catedrals a Milà i de castells a Ferrara.
Aquesta setmana s'ha tornat a parar el temps.


Per sort, encara queda una "tournée".





(a la foto, els convidats)