Hi ha dies que t'agradaria estar a casa, amb la música de fons, gitat al teu sofà, amb els ulls tancats, i somriguent. Altres dies, t'agradaria estar caminant sense parar, ja siga a una gran ciutat, com per les muntanyes. Molts dies avellix no alçar-se del llit, i uns quants dies, desitjaries beure cerveses sense parar, amb bona companyia. Són tots aquestos dies els que em fan. Alguns ara mateixa no els tinc, però d'altres si.


Ací em falten dies d'XBOX amb tu, amb una Coca-Cola i amb un equip que ens tinga a tu i a mi. Em falten ixos dies d'estar a ta casa, dinant pasta amb pa de nous, o d'anar a vore el futbol amb tu. O ixir amb bici tots els dissabtes pel matí, i esmorçar un bon entrepà. Em falten dies de que vingues a casa a dinar, o dies de fer la "siesta" al mateix menjador. Em falten dies que s'alimenten de "carregats de bombo", i marcar gols i cridar. Dies de futbet, de raves bohèmies, d'escoltar als Antònia, als Manel o als Amics. Saborejar un vinil de Llach o de Raimon o de parlar de llibres, personatges i història. En definitiva, dies amb tu.

Em falten dies, i ací solament trenta.