Fa uns dies em va arribar un correu. No em deia moltes coses. Si aquest correu va ser rebut de bon grat, fou pel que venia amb ell. El correu sols deia:
Mira, és el que sona a ma casa a tot moment. Blanca ho canta perfecte! Espere que t'agrade. Vos esperarem per fer la segona reunió del club... i ja podrem cantar esta. Un abraç i estudia, que és el que toca ara.

Mira que el correu deia poc, però des de que vaig fer cas al que deia el correu, que no pare d'esboçar somriures. Sé que no és solament el correu el que em fa estar feliç, que hi ha darrere mil i una coses que ajuden, i molt. De fet, altres coses m'animen més, la veritat. Però és aquest correu el que ho va començar tot. La mateixa nit que vaig llegir el correu, vaig decidir cometre una locura (i no és ni casar-me ni anar a viure a Berlín...encara). Vaig decidir que no tenia que esperar més. I així serà. Ara ja tot ha tornat al seu equilibri normal. Normal dins d'un any Erasmus, clar està. Però al cap i a la fi, l'equilibri màxim que es pot tenir en un any així. No em fa falta res més. Si; sóc la felicitat en persona.


I em va fer falta un simple correu per adonar-me'n. Per adonar-me de milers de coses que tinc. Un simple correu. Gràcies.






Natx-0, que tiende a infinito.