Ja fa uns quants anys que no estàs, i encara se'm fa un nus a la gola quan entre a dinar o a sopar a ta casa, i veig la teua foto de bodes. I mira que et recorde cada un dels meus dies, però és que en aquestes dates, t'enyore més. La casa ja no fa olor a tu. Ja no es sent un soroll de fons que és el teu respirar. Les galtes de cap persona donen ja monedes de vint duros, ni d'euro. El teu castellà d'Albacete ja no sona a cap lloc. Mira que sempre he odiat els acudits roïns, però amb els teus, somreia, encara que, tot s'ha de dir, un poc per obligació. La carnisseria ja no és el que era. Tindries que veure el camp...No, millor no. No t'agradaria saber-ho. T'has perdut massa coses, la veritat. Estic estudiant una carrera. El meu germà ja és metge, saps? I si...continua igual de blanc que sempre. Ara mateixa estic estudiant a Itàlia i tranquil, la carn d'allí és bona. De menudet em contaves moltes històries...D'ahi vindrà la meua afició, no creus? La gent major diu que tinc el teu cos, que no puc negar que sóc un "Motorrete". És un orgull. Tindries que veure al teu net més menut...Era un nadó quan el vas veure per última volta. Ara està gros (o fort, com tu deies). Ja no porte el pèl com abans; m'he modernitzat. No et preocupes, que no fume, i que estic cuidant de tots, com em vas dir. Faltes a la teua cadira. Em causa respecte; mai m'he assentat en ella, si no era als teus genolls. T'has perdut moltes coses, de les bones i de les dolentes. Però tranquil que algun dia te les contaré totes.


Al cap i a la fi, tot continua igual que sempre.






Natx-0, que tiende a infinito.