Està molt bé tenir ja una rutina a seguir...M'agrada perque així no estàs tot el dia sense fer res. La rutina d'alçar-se prompte per anar a parlar amb mil i un professors, per entendre el que et diuen a les classes, per no saber ni en quina classe tens que estar ni a quina hora. La rutineta de que estàs matriculat d'unes assignatures i vols canviar-les totes i no pots.
En fi, de les coses que veig per ací, de la gent, dels soparets, de les rises i de més coses, no tinc queixa, la veritat. La gent és perfecta, ja siga a casa mirant una pel·lícula o visitant Bardolino, al Llac Garda.
El pis comença ja a tenir un poc més de sentiment, ja tinc "la foto" penjada, ja hi ha roba per les cadires, música pel pis i més coses.

En fi...vaig a vore que em diuen els coordinadors, que comença a ser un poc desesperant no saber res.

Ah! A Itàlia els cafés no són igual que a la facultat!



Natx-0, que tiende a infinito