Malalt a casa. Sol a l'habitació. Sense res...Sols el portàtil, la música de Manel i jo. estem ací els tres ents en la foscor. Manel sona a la llunyania, el portàtil em pesa a les cames. Jo estic dèbil. Malalt, sense forces per a res, sense intencions de moure'm de casa. Una casa que ja té un nou personatge dins; Roberto. Sicilià que estudia per a pilot d'avió. Malalt i sense forces, em dispose a escriure ací els pensaments que em passen ara pel cap. Podria fer com Arturo Pérez-Reverte, i d'un dia com el d'ahir, a Venèzia, escriure tot un llibre que, per la plutja que ens va caure, podria ser perfectament "Un dia de Cólera". També podria fer com ell, i parlar de totes les coses que veig a Verona, ciutat a la que vaig a viure (i conviure) fins juliol. Aquest llibre, segurament s'anomenaria "Territorio Comanche". Podria resumir en uns quants llibres tot el que em passa ací, totes les anècdotes i històries que sorgeixen de mi i de la gent que està ací estudiant com jo. Aquestos llibres serien més extensos...Hi hauria més d'un. Possiblement seria el Capità Alatriste. Podria fer com la Maga, i no entendre res. O també com Horacio, i entendre-ho tot. No sé. També podria fer com Gürb, i disfressar-me per passar sense ser reconegut.
Però no estic escrivint per parlar de literatura magistral, sinó per deixar-me dur per un teclat, un "Ceràmiques Guzman" i unes idees. Un teclat que poc a poc va sent més fàcil, unes cançons que cada volta em fan recordar més, i unes idees que fan que el meu cervell no pare d'estar en moviment.
Sol, ací dins d'aquesta càmera, sense cap decibel de més, sols Manel, el teclat i els sorolls que naixen d'un costipat monumental. Sols això. Febra, tos, congestió. Portàtil, Manel i jo. Cert llibre queda molt a prop de mi...En el meu estat, hui l'acabe...Sols són un centenar de pàgines les que em queden per acabar un llibre que en un principi servia per fer de burla, i que ara és per a mi ja un clàssic, un llibre de culte. Cortázar. Rayuela. És extrany que encara tire de menys a Rocamadour, i això que ja fa temps que no ix al llibre.
Manel ara m'està deleitant amb "Corrandes de la parella estable". Que gran! El sonar d'aquesta cançò em fa recordar-te. Em fa tornar a reaccionar com aquella volta. El portàtil està malalt com jo. Li queda poca bateria. Està en les últimes, i necessita descansar. Jo necessite una dutxa, algun medicament que m'ajude i que continuen les cançons, i amb ells, els records.
Hui, si tingués que ser algun personatge literari, hui seria Jabato, del llibre de Javier Garcia Sánchez "L'Alpe d'Huez". Encara que tot en contra, intenta sempre superar-ho.



Natx-0, que tiende a infinito