Després de molt de temps, torne per ací. Si, torne a estar escoltant música...Però aquesta vegada, estan junt a mi els meus companyers de viatge, els que en tot moment, passe el que passe, han estat ahi. I és que aquestos mallorquins són així. El seu salat (i el seu salero) deixen bocabadats a qualsevol persona. Igual et poden deleitar amb un viatge "A Rússia", que aparèixen a un "Camp de maduixes". Són capaços de recrear perfectament els "Multicinemes" que ens muntem a les nostres habitacions, amb pel·lícules de tot tipus. Gràcies a açò, la meua casa, totes les nits, es plena de "Milers d'habitants". I a l'hivern, per això, "Dins d'aquest iglú", sempre "Fa calor". Cal dir que hi ha una altra cançò, la qual és la meua preferida i em recorda a moltes coses, però les bones coses, cal reservar-se-les per a un mateix.
A qui no li agradaria anar-se'n lluny, amb un MP3 amb la bateria cargada i escoltant a aquestos genis de la música? Ai! Joan Miquel! Quines lletres ixen d'aquest cap al qual li falten pels, però li sobren idees! I Pau? Quan aprendrà Pau a fer el rap de "L'astronauta rimador" a un concert sense acabar per terra i roig com una tomaca? Però sense cap dubte, el meu heroi és Joan. Com es pot tocar el baix d'aquesta forma, passant desapercebut entre tots, amb la mirada perduda entre el públic? Com deia, qui no voldria estar tota una vesprada sentat a un tren, mirant per la finestra (i escoltant les més que pesades parades) i escoltant a aquestos bojos?
Però anar-se'n lluny. Molt lluny. A aquells llocs on és millor marxar en avió. El que es diu viatjar. El que he fet: Viatjar. Dies d'alçar-se matí, per recorrer tota la ciutat, amb l'U, amb l'S o a peu. De fer fotos desenfocades, de visitar panaderies barates on sempre es repeteix el mateix disc. Perdre's per la ciutat i tenir sempre un punt de referència alt, a certa plaça, on acabava la línia U5 i on es pot dinar per 1'20€. Caminar entre ideologies de cement, o parar-se a veure a cert grup de carrer tocar mentre el semàfor (un poc peculiar, tot cal dir-ho) està en verd. Parar-se a veure dotzenes de tendes que, en el fons, són iguals. Que et pregunten a cada cantó: "Do you speak english?". Fer-se cafés calentets i fotos. Moltes fotos. 355. Enamorar-se de la 261.

I és que aquestos són els detallets que m'agraden.







Natx-0, que tiende a infinito.