Sols amide 171 centímetres, i no voreu el vertigen que tinc. Les distàncies en vertical, m'aturen. Em provoquen tremolors a les cames. No sé perque, però el que més vertigen em provoca, és estar a certa altura, parar i mirar cap allà dalt. Supose que serà perque la meua consciència sap que estic a certa altitud, i que els meus ulls no poden veure allò que tinc davant. A l'estar a certa altura, em fallen les forces, i em costa reaccionar. Són moments que es passa mal, la veritat (a cap persona li'ls recomane), però sempre hi ha algun lloc en el qual emparar-se, i poder protegir-se de la por.
Categories:

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
jo vaig ser un lloc per "emparar-te" un matí, molt, molt, fred del mes de decembre en la part més alta i més fotografiada d'aquesta ciutat. Ens va costar, però vàrem pujar :)
cuida't i no caigues!!