Ja estem altra volta a diumenge. I els mesos van succeïnt-se. I açò poc a poc, va acostant-se al seu final. Març-Abril-Maig. A juny a casa. No sé amb quina idea de totes les que em passen ara pel cap em quedaria quan pense en el que em queda: Sols tres mesos? Encara tres mesos? No sé... Aquesta és la part subjectiva. Objectivament, són tres mesos. 90 dies.
I hui toca fi un d'ells. Un dia de dir adéu. Un dia que, ara que estic ja sol a la meua habitació, amb el llit per fer, un matalàs al terra, un paquet de galetes a la finestra, el llibre de les Cròniques de Pere III el Cerimoniós i una postal d'Estellés ha donat moltes accions-reaccions.
Gràcies per aquestos dies. Dies de no parar, de riure i somriure. Nits de no dormir. Vesprades de café; sopars de 40cm de pizza i una "Bella Napoli" amb mig litre de vi blanc, un macchiato i una camomilla. De discussions tant de dos mons econòmics, com de monuments europeus. De vent Bora a Trieste, de secrets a Bolonya, de catedrals a Milà i de castells a Ferrara.
Aquesta setmana s'ha tornat a parar el temps.


Per sort, encara queda una "tournée".





(a la foto, els convidats)