...estar un poc cansat del que em passa (o millor dit, del que no em passa) a la terreta. Encara que estiga actualment en el millor estat de gràcia, des de fa ja una temporada, no puc evitar posar-me "mosca" quan veig que res és com era. I mireu que no tinc queixa sobre la meua vida. Tot em va rodat. Però pel que veig, em va així fora del meu poble. Pareix ser que no sóc ja tan ben rebut com jo em pensava o, en el seu defecte, que tampoc era per a tant la meua aportació. I, el que passa en aquestos casos, és que un es cansa. Es cansa de no tenir amb qui ixir a fer-se alguna cosa. Es cansa de caminar pel poble sense cap destí, com hui, que he caminat durant una llarga estoneta perque no volia tornar a tancar-me a casa. Es cansa de tenir que matar el temps llegint elpais.com, o la vilaweb.cat. També es cansa de, cada cinc minuts, entrar al facebook a fer-se de qualsevol grup de "pacotilla". Al final, com tota persona, jo em canse ja d'aquest victimisme en el qual m'han fet caure. No tenir opció a sortir d'aquest estat, també dol. I em podeu creure quan dic que dol molt. Moltíssim. T'alces. Et prens el desdejuni. Vas a comprar. Dines. Et poses a llegir una estoneta. Mates el temps mirant el sostre, o comptant els llibres que t'has llegit del teu estudi. Sopes. Dorms.

(Jo, de moment, per no trencar amb dita rutina, aquesta nit em quedaré a casa)


(i per continuar amb la meua rutina personal, no faré cas a aquestes ximpleries, però les tenia que dir, ho senc)






Natx-0, que tiende a infinito.