Ja fa uns quants anys que no estàs, i encara se'm fa un nus a la gola quan entre a dinar o a sopar a ta casa, i veig la teua foto de bodes. I mira que et recorde cada un dels meus dies, però és que en aquestes dates, t'enyore més. La casa ja no fa olor a tu. Ja no es sent un soroll de fons que és el teu respirar. Les galtes de cap persona donen ja monedes de vint duros, ni d'euro. El teu castellà d'Albacete ja no sona a cap lloc. Mira que sempre he odiat els acudits roïns, però amb els teus, somreia, encara que, tot s'ha de dir, un poc per obligació. La carnisseria ja no és el que era. Tindries que veure el camp...No, millor no. No t'agradaria saber-ho. T'has perdut massa coses, la veritat. Estic estudiant una carrera. El meu germà ja és metge, saps? I si...continua igual de blanc que sempre. Ara mateixa estic estudiant a Itàlia i tranquil, la carn d'allí és bona. De menudet em contaves moltes històries...D'ahi vindrà la meua afició, no creus? La gent major diu que tinc el teu cos, que no puc negar que sóc un "Motorrete". És un orgull. Tindries que veure al teu net més menut...Era un nadó quan el vas veure per última volta. Ara està gros (o fort, com tu deies). Ja no porte el pèl com abans; m'he modernitzat. No et preocupes, que no fume, i que estic cuidant de tots, com em vas dir. Faltes a la teua cadira. Em causa respecte; mai m'he assentat en ella, si no era als teus genolls. T'has perdut moltes coses, de les bones i de les dolentes. Però tranquil que algun dia te les contaré totes.


Al cap i a la fi, tot continua igual que sempre.






Natx-0, que tiende a infinito.

Ja feia temps que necessitava tornar a casa, que necessitava l'amor familiar aquest tan peculiar del Nadal. Tornar a casa per sorpresa el dijous, va ser una bona idea. Una genial idea. Sobretot necessitava veure cares que ja començaven a ser borrores a la meua ment. Al meu germà sobretot.

Però abans d'arribar a la terreta, primer vaig fer una paradeta d'una setmana a París. A la capital francesa, he descobert mil coses noves. He pogut somriure, riure, cantar i ballar. Una ciutat feta per a disfrutar d'ella. Pots perdre't per llibreries impressionants o per palaus ostentosos. Al mateix temps, ho pots anotar tot a una Moleskine, o immortalitzar un moment a una imatge. Pots esmorçar tres peces de bolleria, un café en llet o un crêpe. Menjar kebabs grecs, o sopar a bons restaurants. Ha faltat la nòria, però...temps al temps. Jo ja puc dir que he estat al tercer pis de la Torre Eiffel, sent un poregós de les altures. He xafat el mateix sòl que Sartre al 68. He caminat per on els sans culotte corrien. He vist el que Da Vinci pintà, el que Napoleó construí i he passejat per on els tancs desfilaven al 45. I tot gràcies a "La mujer con el dedo pequeño pequeño". Gràcies, de veritat.


París, una gran i bellíssima ciutat a la qual, en 10 dies, vaig a tornar. I ara per celebrar un any nou que comença. Un 2010 al qual no li demane més del que tinc. Simplement, que no em lleve el que ja he aconseguit.









A mi, com a Joan Miquel Oliver, també...
"m'encanta París"!







Natx-0, que tiende a infinito.

Antònia Font té raó:


He vist un riu a París...



...i Tòquio m'és igual (però sobretot, el seu menjar)





En directo, y para ustedes, desde la capital francesa.








Natx-0, que tiende a infinito.

A Suiza, como a los gatos y los hombres, nos gusta el pescado, pero no mojarnos.


Això pensen els suïssos sempre que hi ha algun fregao internacional. He estat a Suïssa aquest cap de setmana. Concretament a Lugano, ciutat veïna a la benvolguda Itàlia. Els tres del pis, un cotxe, un matalàs, Pringles i quilòmetres.
Lugano és com Mònaco (en la qual no he estat), però sense tant de glamour. Així i tot, és molt cool.


Això si...No hagués pogut ser possible sense Xus. Gràcies per l'acollida, pels milers d'oferiments que ens has fet i, sobretot, perque ja tenim el vídeo. Ara sols queda penjar-lo al Facebook i crear un grup:

"Yo también pienso que Xus iba pedo cuando se tiró por la colina nevada"


De veritat; moltes gràcies.







Natx-0, que tiende a infinito.

Escolta-la al llit:













vull viure com viuen els altres
vull fer les coses que fa la gent normal
vull dormir amb qui dormen els altres
ficar-me al llit amb gent normal com tu


La gent normal (versió Manel)







Natx-0, que tiende a infinito