Ja està...Ja se n'han anat. I jo que pensava que tindria ganes de que se n'anaren, i ara va i resulta que els sentiments estan a flor de pell. Resulta que les arrels de les que sempre parle, estan més marcades que mai. Calia regar-les, la veritat, però no amb llàgrimes.


Gràcies.







Natx-0, que tiende a infinito.

Hui fa 34 anys que fa morir Franco. caldrà celebrar-ho!


També en fa un d'aquells piquets a la facultat, en contra de Bolonya. I de la manifestació.

(que records!)



Fem (i farem) història.

Tinc un somni. Una volta el vaig fer públic a una persona. Una volta, el vaig dir. De normal, quan els somnis es diuen, després no es compleixen. Però sé que aquest si que es complirà. És un somni no desitjat des de fa poc de temps. De menut, amb menys d'onze anys, ja ho era. Tota la gent, quan contestava sobre què volia ser de major, responia alguna cosa que ara se n'ha adonat de que és impossible. Jo simplement contestava que volia ser professor d'institut (somniant -com no- en ser un Indiana Jones de poble). El somni, me'l reservava per a mi.
Jo, des d'un segon plànol, mirava als meus companyers de pati. Veia com, mentre es menjaven el seu entrepà de Nocilla, o de pernil amb tomaca i formatge, se'ls il·luminava la cara amb les seues respostes:
- Futbolista!
- Com Crivillé!
- Spiderman!

Jo, simplement, volia ser professor de història. No volia més. I dins meua, tornava a pensar en el meu somni. En el temps, amb vint-i-u anys ja (o encara, segons l'edat del lector), han anat succeïnt-se alguns somnis, però sempre han acabat en algun cajón desastre, caiguent en la llista de possibles. I és que el meu somni, sempre ha estat ahi. Sé que vaig pel bon camí. El meu somni, no és viatjar a la Lluna, ni que em toque el "Sorteo de Navidad". No és una bona vida, ni tampoc ser un esportista d'èlit. És simplement un somni de barri.


Però al cap i a la fi, el meu somni.






(com comprendràs, no vaig a dir el somni)




Natx-0, que tiende a infinito.

¡Qué bueno que viniste!
















Natx-0, que tiende a infinito.

Hui, diumenge de plutja.

Qui no estaria ara tapadet amb una manta, amb roses, a una llar i mirant una pel·lícula?


(A la caseta al camp. Alçar-se i esmorçar al llit. Després anar a passetjar per la muntanya, baixar a comprar el pa i dinar amb els parroquians, mentre es parla del món, i s'intenta solucionar. I a la nit, a corregir examens)







Natx-0, que tiende a infinito

He estat uns dies a la capital de Noruega, Oslo. No és una ciutat per a viure. Al menys per a mi. I no pel fred, sinó per la forma de vida de la gent. Una vida que es basa, a l'igual que ací, en treballar, dinar, treballar, sopar, dormir. El problema és que aquestes jornades, allí comencen a les 5 del matí.

Passetjar pel port, mentre neva, mentre es veu una península allà a la llunyania i al costat tens un castell medieval viking, des del qual pots sentir-te com un habitant del burg més, entre els seues carrers empedrats, les seues muralles majestuoses, la seua església, el centenar d'arbres que corbreixen la fortalessa, la veritat és que té el seu valor. Seguir caminant i trobar-te amb l'Òpera d'Oslo, o visitar el cementeri protestant, on estan soterrats baix els arbres del bosc i de les fulles caduques al terra, un tal Munch i un tal Ibsen, no té preu tampoc. Veure nevar mentre passes pel costat de la catedral, o mirar des del Jardí de les estàtues la magestuosa vista, supose que és el millor que es pot fer. També et pots perdre pel Museu Nacional, i gaudir del calor que et donen Much (como no), Van Gogh, Monet, Cezànne, Manet, Goya, el Greco, Rubens...Entrar a la sala d'art Contemporani, també és gustós per a la vista. Anar al Palau Reial, des d'on es pot veure l'Oslo del poder, o visitar el Parlament, o el Teatre Nacional...
Es poden fer mil coses a aquesta ciutat, la veritat, però totes abans de les quatre de la vesprada, quan es fa de nit, i el fred es fa amb tots els carrers. És aleshores quan ixen els violinistes, a tocar cançons tristes. Quan s'encenen les veles als bars, quan tot es tanca, quan els saxofons criden més als parcs, o quan les oronelles descansen. Una ciutat extranya; Escandinava, diria jo. Diferents cultures.


Com Anar Ràpidament Mentre Està Nevant...al McDonald's en pijama



He tornat a viatjar, si. Aquesta volta a Noruega.









Natx-0, que tiende a infinito